CRONICA DE LA PUJADA AL BARTOLO 2.014
Despres de pensar en diverses possibilitats vam decidir finalment que el divendres sant, en lloc d´anar a la proceso pujariem al Bartolo en el bombo i el tabal (pero sense el pernil de Julianet que ni l´hem vist ni el vorem). Angelillo, com ell no te que pagar un clau perque te bula, va arreglar els permisos per a poder pujar les bicis al tren i anar així fins a Oropesa. A darrera hora, alegant excuses que mai vam creure, vam tindre algunes inesperades desercions com les de Joan Bel, Ezequiel, Carlos Año, i algun innombrable mes, pero de sobte al presentar-mos a l´estacio de tren vam poder comprobar amb molta alegria com Angelillo havia fet nous fixatjes i de molt de pes como van ser Manolo Julve i Churrupi, apareixent tambe Santi al que va convencer Jose Julian i del que encara hui sen deu de recordar ben recordat. Així pos va ser com vam presentar-mos a l´estacio de tren de Benicarlo 15 individuos- a cual mes feo- amb les corresponents burres (unes mes gordes i altres mes flaques) i previ pago de 5.10 €, algo mes car de lo previst, ens vam decidir a començar el viatje. No obstant, en eixe moment, repassant la gent que s´havia compromes a vindre vam vore que faltaba Emilio Benikite i comenta la gent que havía vingut a l´estacio pero que havía marxat, lo cual ens va fer sospitar que pot ser venia de juerga en no massa bon estat. Una trucada de telefon va servir per a despejar dubtes i saber que el problema era que s´havia deixat les ferradures (perdo les sabatilles) i que havia sortit disparat a per elles sortint llavors el dubte de si intentava arrivar a Benicarló o mes be acudia a l´estacio d´Alcala de Xivert, aconsellant Angelillo esta ultima opcio amb lo cual vam sortir de Benicarlo sense ell. En eixe impas, i sense saber si aconsegueria arrivar a Alcala abans que el tren, va preguntar el iluminat del dia ( del cual sols ficarem les inicials -V.D.F- per a que no se li´n fotiguen mes de lo que mon vam fotre natros) ¿que va en la bici a Alcalà? jua, jua, jua. Doncs be, en bici o sense, lo cert es que al arrivar a Alcalà alli estava tot content i el vam unir al grup (ja en erem 16). Despres de diverses rises, bromes, i algun mal acudit, va arrivar el moment de deixar tranquils als passajers del tren i començar a rodar sent que la sortida de l´estacio d´Oropesa en bici no va poder ser mes guapa ja que hi ha una rampa en varies curves que ja es pot fer en la bici i que es molt divertida (algu va comentar que si hagues estat Gori segur que l´hauria pujat al Strava). Be, ja rodant cap al Bartolo per una carretera mal asfaltada que anava picant un poc, mentre Jose Julian es parava a trucar a Juan Antonio Balaguer Albamonte per a vore per on estava, tots els que no ho coneixien preguntavent si tota la pujada seria asfalt- amb resposta de que ni molt menys- o si se pareixia la pujada a la de Casetes velles - amb resposta incerta-. I en un moment, en una rotonda, va apareixer Juan Antonio, o siga el individuo numero 17, amb la casualitat de que en la rotonda on ell va apareixer hi havia aparcat un cotxe a on pujava una dona ja major que va servir per a que algun gracios diguera que si Juan Antonio venia en ella; jua jua jua. Les rises ja se van acavar perque al acavar de pixar la cosa se va empinar i d´ahi hasta dalt cadascu va fer el que va poder, que no es poc, resultant inclus que alguns ens vam perdre momentaneament i el pastor anava mes perdut que Cascorro (segurament perque l´ aire no li arrivaba al servell), salvan-mos la papeleta un jamona que estava fent footing i que ens va indicar per on pujar. I després de un altre mal acudit dedicat a Nairo David Ospina Quintana (que ja no tornara a menjar melo), ja estavem dalt i alli vam admirar el paisatje, vam menjar algo, vam fer-mos algunes fotos (amb poca colaboració d´alguns caguetes que tambe havien pujat al Bartolo i que no es volien arriesgar a pelar-se els genolls per a fer-mos una foto) i ja vam començar a baixar per cami-senda en uns coduls que deu ni do (julianet va punxar i tot pero no li està mal per no haver portat el pernil), arrivant per fi a la carretera on ja vam començar a rodar i rodar, omplint aigua a la font de Benicassim des d´on va començar la agradable ruta CULERA (ja sabeu que vull dir) que tenia molt de perill per tota la gent i per les girades de coll. D´ahi hasta Alcossebre rodar i rodar fent turisme i Alcossebre una coca-colilla que va ser el que ens va donar la xispa per a fotre el ultim arreó hasta Penyiscola, arreó este que va ser dels bons perque Manolo Julve va ficar el turbo i ens va anar deixant a tots un per un (ja no el vam ni vore) i tots els demes tambe vam ficar-ho tot o casi tot en una bona acelerada final hasta que al cerro Emilio es va imposar cuan ja pareixia que anava a servir de menjar als leons. I de ahi fins a casa rises i paseo que ja fei falta (això els que vam anar per la costa perque es veu que els que van decantar cap a dins encara es van ficar a 42 km/hora com si acavessen de sortir de casa; aixi estirem a este club cuan arrivem a casa). I aixó es tot demanant disculpes si algu s´ha sentit ofes o si d´algu no hem fet mes cas perque tots vau estar de matricula d´honor (com sempre).
